martin heidegger camino del bosque
Segons l’autor d’aquest article, http://www.llegirencasdincendi.cat/2016/04/cuadernos-negros-martin-heidegger-y-el-mito-de-la-conspiracion-mundial-de-los-judios/ Jürgen Habermas, el filòsof alemany viu més important avui dia, va reconèixer que Ésser i temps, l’obra capital de Heidegger, ha estat la més gran aportació a la filosofia alemanya d’ençà de la Fenomenologia de l’Esperit de Hegel. Habermas, emperò, no va dir de la filosofia “alemanya”, sinó de la filosofia. Tal qual. Crec que hi ha una substancial diferència de valoració en perjudici, com sempre, de Heidegger. Vet aquí fins on arriba la manipulació —o la ignorància— de les terminals mediàtiques del sistema oligàrquic.
 
La frase de Habermas, en efecte, es troba a Perfiles filosófico políticos, Madrid, Taurus, 1986, pp. 58-59, i diu exactament el següent: <<A mí me parece mucho más preocupante cómo el autor de Ser y tiempo (el acontecimiento filosóficamente más importante desde la Fenomenología de Hegel), cómo un pensador de este rango pudo caer en tan manifiesto primitivismo como el que se revela, cuando se lo mira sin prejuicios, el compulsivo nerviosismo de esa llamada a la autoafirmación de la universidad alemana>> (sic).
 
No respondré a la segona part de la valoració sobre el Discurs del Rectorat, el qual, al meu entendre, roman totalment a l’alçada de l’ontologia fonamental de Heidegger sempre que es tingui en compte que… ¡no es tracta d’un text científic, sinó polític! Confondre una cosa amb l’altra és mala fe de la mateixa naturalesa que la de l’Albert Mena.
 
Enllaço finalment el Discurs del Rectorat per si algú li vol fer una ullada: