VA PAGAR LA VERACITAT AL PREU DE  L’OSTRACISME. Qui fou ideòleg i secretari general de Plataforma per Catalunya (PxC), Jaume Farrerons, reconeix que tota la línia ideològica del partit es basà, mentre ell hi conservà alguna influència, en un  fragment de l’obra fonamental de Lluís Maria Xirinacs La traïció dels líders, tom I (Girona, Llibres del Segle, 1993, pàgina 118 i ss.) on aquest filòsof independentista denunciava el “govern jueu mundial a l’ombra“.  Farrerons ironitza: “tots els independentistes que m’han insultat, ridiculitzat i desqualificat per parlar d’una oligarquia jueva, ignoren que jo em limitava a reivindicar un element essencial de l’obra de Xirinacs, aquella dada clau que, precisament, va ser la causa del seu bandejament i marginació per l’oligarquia regional catalana, d’ideologia sionista i, per tant, pro-jueva”, ha declarat a CARRER LA MARCA aquest dissabte.

Evidentment, li hem exigit a Farrerons que provi aquestes greus afirmacions i ens remet a la pàgina citada del clàssic de Xirinacs (p. 110 de l’edició on line):

Vull fer una digressió que em serà útil per més endavant. José I. Rivero, en el diari de Madrid “ABC”, deia que pels Estats Units corrien pamflets d’extrema dreta sobre “la gran conspiració jueva” que volia un govern únic mundial.

Consultar pàgina 118 i ss. de l’edició en paper i p. 110 i ss. de l’edició on line.

Xirinacs fa seva aquesta suposada teoria de la conspiració i, tot seguit, la documenta citant en qualitat de font acadèmica la revista “Agermanament”, de Barcelona (juliol 1979), gens sospitosa —avisa— de tendències dretanes”. Convé subratllar que Xirinacs es doctorà en filosofia als 65 anys amb una tesi summa cum laude, però mai va rectificar les afirmacions que esbombem en el present article. No obstant, Xirinacs coneixia perfectament quina era la diferència entre una referència científica i un rumor o opinió sense fonament (“conspiranoia”).

Per tant, segons Farrerons —també doctor en filosofia—, resultaria perfectament vàlid treballar sobre aquesta base filosòfica, que es exactament el que fa Plataforma Democràtica per Catalunya (PDxC-INTRA) en la seva tasca política i doctrinal.

Xirinacs, emperò, no es limita a afirmar l’existència d’aquest “govern jueu mundial a l’ombra” i descriure’n les seves característiques, sinó que fa una afirmació encara més “escandalosa”: reconeix que els que més s’hi han oposat han sigut els nazis i els feixistes (inclosos els primers franquistes):

Es comprèn que els principals enemics d’aquest “govern jueu mundial a l’ombra” fossin nazis, feixistes, franquistes, les trames negres mundials (op. cit., pp. 119, pp. 110-111 de l’edició on line).

Malauradament, Xirinacs no explica aquest “es comprèn” que tan alegrement dona per suposat. Jaume Farrerons dedica la seva tesi doctoral a explicar aital “es compèn” a fi i efecte d’acreditar el motiu racional pel qual el nazisme i el feixisme s’oposaren al govern mundial jueu. Més endavant, Xirinacs afegeix alguna dada significativa sobre l’esmentada “oposició” i amplia la llista dels opositors tot afegint-hi el dictador comunista Iosef Stalin:

El dilema no és democràcia o totalitarisme, sinó riquesa o pobresa. Un país pobre mai no podrà ser democràtic. És totalment hipòcrita demanar democràcia per a un país pobre des d’un país ric. El dilema per als països pobres és dictadura a favor del poble o contra el poble (totalitarisme).

Segons Xirinacs, en el moment en què Stalin es desempallegà del jueu Trotsky (i, afegim nosaltres, exterminà la clau de volta jueva del partit comunista als famosos judicis de Moscou dels anys 1937-1938), l’estalinisme s’uní al nazisme i al feixisme quant a poders adversaris del “govern jueu mundial”:

Aquí comença un nou estil mundial. El centre de govern mundial a l’ombra (la criptocràcia) ja no seria del tot identificable amb un estat. A partir d’ara es tractaria d’una unió supraestatal euro-estat-unidenca. L’imperi d’un estat-nació sobre d’altres, sempre tan odiós, evolucionaria cap al primer veritable internacionalisme capitalista. Això li donaria força enfront l’empenta comunista treta del seu control per obra d’un Stalin marginador de Trotsky (Lleó Bronstein) i molts de la vella guàrdia eixits del barri jueu de Nova York, segons Henry Ford (…) (op. cit., p. 121 i p. 112 de l’edició on line).

Xirinacs a la presentació de La traïció dels líders, 1993.

Fet que explicaria el pacte Hitler-Stalin de 1939. De manera que Xirinacs pot afirmar que el franquisme canvia de bàndol durant la dècada dels cinquanta, però no així l’estalinisme i el nazisme, els únics adversaris rellevants del “govern jueu mundial”:

El falangista d’origen alemany i americanizat a cop de beques, Juan J. Linz… introduí el terme mitjà entre democràcia i totalitarisme, i va dir-ne “autoritarisme”. L’aplicà al franquisme protegit pels Estats Units des dels anys cinquanta i el defensà enfront de l’hitlerisme i de l’stalinisme, tots dos combatuts pels EUA.

No “es comprèn”, doncs, que Xirinacs qualifiqui de totalitàries les dictadures contra el poble quan han estat, precisament, les que s’han oposat al “govern jueu mundial”, però aquí Xirinacs resulta clarament incongruent amb el seu propi pantejament i aquell “es comprèn” de la citació palesa que l’autor, tot i haver-hi avançat molt, era lluny d’arribar fins a les darreres conseqüències de la crítica anti-oligàrquica.

Figueres, la Marca Hispànica, 29 de desembre de 2019.

TERRORISTAS JUDÍOS FINANCIAN VOX

https://intra-e.com/lamarca/wp-content/uploads/2019/12/xirinacs-20-1024x575.jpghttps://intra-e.com/lamarca/wp-content/uploads/2019/12/xirinacs-20-150x150.jpgREDACCIÓ CARRER LA MARCACulturaDestacatsFascismoHistoriacatalanismo,destacats,memoria histórica,sionismo      VA PAGAR LA VERACITAT AL PREU DE  L'OSTRACISME. Qui fou ideòleg i secretari general de Plataforma per Catalunya (PxC), Jaume Farrerons, reconeix que tota la línia ideològica del partit es basà, mentre ell hi conservà alguna influència, en un  fragment de l'obra fonamental de Lluís Maria Xirinacs La traïció...Semanario online