Noves Entrades

LES CRIMINALS MENTIDES D’AGNÉS LLADÓ

ARA AFIRMA QUE EL VIRUS NO ESTÀ ESTÈS A FIGUERES Enllacem el darrer article de…

PDxC DENUNCIARÀ L’ALCALDESSA PER ENGANYAR ELS VEÏNS SOBRE EL PERILL DE CONTAGI

Plataforma Democràtica per Catalunya (PDxC) entén que la població no ha estat suficientment informada sobre l'evolució…

FIGUERES ENCAPÇALA AVUI LA TAXA DE REPRODUCCIÓ DEL VIRUS A CATALUNYA

LA CIUTAT PAGA PER LA IRRESPONSABILITAT I LES MENTIDES DE L'ALCALDESSA AGNÉS LLADÓ Figueres és…

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS

EL PROGRAMA DEL CANDIDAT

DE LA CIUTAT DEMOCRÀTICA A LA CIUTAT DEL CONEIXEMENT

ELS 28 PUNTS

PROPOSTES PER MILLORAR EL MUNICIPI

Mobilitat urbana i transport

  1. Reorganització integral del model de circulació vial a tota la ciutat.
  2. Promoció d’una xarxa de transport públic que faci possible la renúncia efectiva al cotxe.
  3. Ampliació de les illes de vianants al centre i normalització dels accessos per a minusvàlids.
  4. Gratuïtat dels autobusos per a jubilats o minusvàlids i tiquet de tarifa reduïda per a treballadors.

Cohesió social i atenció a les persones

  1. Ampliació del pressupost destinat a ajudes socials proporcional a l’augment de les necessitats.
  2. Reserva dels ajuts socials municipals als ciutadans de Figueres amb nacionalitat espanyola.
  3. Derivar els ajuts socials per a immigrants a la beneficència privada i la solidaritat voluntària.
  4. Extirpar la pobresa energètica i condonar l’IBI a desnonats i aturats de llarga durada.

Activitat econòmica, comerç i turisme

  1. Supressió de càrrecs municipals, despeses sumptuàries, targetes i dietes.
  2. Pla d’Impuls Econòmic de l’Ajuntament amb contractació d’aturats residents.
  3. Promoure una Associació de Comerciants que funcioni.
  4. Bossa de treball públic municipal basada en criteris objectius de mèrit i capacitat.

Urbanisme, via pública i sostenibilitat

  1. Eliminació dels guetos i nius de delinqüència vinculats a una nefasta política d’immigració.
  2. Pla Especial de seguretat ciutadana per a la Marca de l’Ham.
  3. Racionalització de les dotacions de la Guàrdia Urbana.
  4. Xarxa de col·laboració voluntària per a la seguretat ciutadana.

Formació, ensenyament i joventut

  1. Pensar Figueres com a “ciutat del coneixement” i del comerç vinculat a la cultura i l’educació.
  2. Facultat d’Humanitats amb el trasllat dels estudis de filosofia, filologia i història de l’art de la UdG.
  3. Recuperació per a la ciutat dels recursos públics malbaratats en l’Escola d’Hosteleria i el Casino Menestral.
  4. Conveni entre Ajuntament i empreses per al foment de la formació professional.

Cultura, museus i patrimoni

  1. Redefinició del model de relació institucional entre Ajuntament i Museu Dalí.
  2. Convertir la presó vella en seu de la futura Facultat d’Humanitats i Hotel d’Entitats Cíviques.
  3. Habilitar el Castell com a Centre de Congressos Culturals internacionals.
  4. Aprofitar el patrimoni improductiu mitjançant lloguers o usos municipals dels edificis.

Lleure, salut i esports

  1. Promoció del voluntariat cívic en tots els àmbits socials.
  2. Actuar en termes de “ciutat democràtica” modèlica, per exemple, en la gestió de la Fundació Salut Empordà.
  3. Restaurar el vell Pavelló o construir-ne un de nou.
  4. Garantir per norma uns mínims d’espai esportiu a cada barri.

UN PROJECTE DE REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA DE L’ESTAT HISPÀNIC

Aquest programa forma part d’un projecte on els punts esmentats són peces aïllades que sols es poden interpretar i entendre correctament en el seu context. Si ens hagueren preguntat per altres temes, la selecció de punts hauria estat diferent, però l’esperit del projecte no canviaria. Quin és, doncs, aquest projecte?

Podem resumir el projecte d’INTRA a Figueres en una paraula: engegar a la ciutat el model de democratització de la nació hispànica. Comencem per un municipi, tot estenent el l’esquema a d’altres i, finalment, impulsant de baix a dalt la regeneració institucional municipalista fins arribar al cim de l’Estat amb un referèndum monarquia/república.

Que siguem un partit estatal ens diferencia de projectes equivalents però de signe independentista.

Que siguem un partit nacionalista hispànic i d’esquerres ens diferencia del PP i de Ciutadans.

Que ens oposem a l’actual política d’immigració ens diferencia de Podemos (Compromís d’Esquerres).

No és aquí el moment, emperò, per motius d’espai i temps, d’analitzar amb detall el projecte estatal de l’INTRA. Ens limitarem a la seva articulació municipal concreta.

ALCALDE SOU ZERO

Hom pot entendre que la proposta “alcalde sou zero” subratlla com a exemple una mesura determinada (suprimir, en aquest cas, el sou de l’alcalde), per a il·lustrar la línia política de reducció de sous de polítics i càrrecs de lliure designació a fi i efecte de destinar aquests recursos a combatre la pobresa, cada cop més greu, dels aturats i desnonats de Figueres. Són 4 milions d’euros per a 4500 persones en quatre anys de mandat. Una part va destinada a satisfer necessitats bàsiques, com ara pagar rebuts de la llum i aliments per a nens, i una altra part a generar llocs de treball municipal entre les famílies en situació d’atur laboral.

Fets, no simples paraules.

La democratització implica altres imperatius: el portal de transparència, la participació ciutadana en totes les decisions que afectin determinats barris o fins i tot al conjunt de la ciutat, la Caixa de Solidaritat, voluntària, per a retribuir lliurement el treball del govern municipal i destinar una part a la immigració, etcètera.

EL PORTAL DE TRANSPARÈNCIA I ELS FÒRUMS DE PARTICIPACIÓ

El portal de transparència ha de permetre a qualsevol ciutadà accedir immediatament via internet a tota la documentació relacionada amb la despesa pública de Figueres, així com la possibilitat d’exercir alguna acció al respecte, ja sigui de recolzament, ja –i sobretot- de crítica, de rectificació, de complementació o de denúncia.

La publicitat de la gestió, en efecte, resultaria inintel·ligible i sobrera si no anés acompanyada de la institucionalització de mecanismes de participació ciutadana, car la informació és sols una eina per a enfortir de forma objectiva i veraç la voluntat democràtica de la ciutadania. Internet ens permet actualment promoure a baix cost fòrums virtuals on la gent pugui, mitjançant el vot electrònic, orientar la política en la direcció que correspongui als valors democràtics. Això inclouria en l’agenda ciutadana temes com ara la immigració, els ajuts socials a estrangers, la delinqüència…. Som conscients que molts polítics tenen por a la resposta que els ciutadans puguin donar a determinades matèries, però la democràcia és una pauta de conducta pacífica i raonada, no un contingut doctrinal. Els contribuents tenen dret de decidir què es fa amb llurs impostos. El famós i tan proclamat “dret a decidir”, si determina el sou del batlle, com defensem a l’INTRA, ha de poder determinar també les polítiques locals d’immigració.

LA CIUTAT DEMOCRÀTICA

El model de “ciutat democràtica” comença a l’ajuntament amb la despesa de personal de l’equip de govern municipal. Però es fa extensiu a la resta de qüestions que comportin una assignació de recursos públics. A partir d’aquest principi, hom pot derivar una infinitat de mesures concretes que no és el moment d’explicar aquí fil per randa però que responen sempre al mateix esperit, tarannà o matriu ideològica: qualsevol iniciativa que augmenti el control, ben informat, del ciutadà sobre les actuacions polítiques és quelcom bo; tot allò que impliqui manteniment o augment de l’opacitat, l’arbitrarietat, la desmobilització ciutadana i el despotisme per part del grup local i regional de poder oligàrquic és dolent per a la ciutat.

A aquest principi cal afegir un altre: l’imperatiu d’igualtat social ciutadana inherent a la democràcia que substancia els valors democràtics abstractes en valors socials concrets. En virtut del principi d’igualtat, no es pot consentir que hi hagi a Figueres sectors socials sencers vivint per sota dels mínims de dignitat material mentre l’alcaldessa acapara 7.000 euros de retribució i el seu equip es gasta un 10% del pressupost, si més no, amb l’única finalitat de lucrar-se a expenses de la gent. Per no parlar de l’endeutament provocat a posta a fi i efecte d’afavorir amics, familiars i correligionaris del partit en el govern. El socialisme és sempre això: consumació real de la democràcia o recodificació de la igualtat política en igualtat social efectiva, substancial, material. No hi ha democràcia sense socialisme ni socialisme sense democràcia: quan es separen ambdós conceptes, anem a fórmules dretanistes de liberalisme que destrueixen al capdavall la democràcia mateixa o, per la banda contrària, a fórmules autoritàries d’esquerres, les quals ensorren també, al capdavall, el socialisme que diuen defensar.

LA CIUTAT DEL CONEIXEMENT

Si a curt termini els objectius de l’INTRA sols poden ser els exposats, a saber, democratització radical de l’ajuntament, declaració de “l’estat d’excepció social” i mapa de pobresa urbana (socialisme), sí serà rellevant aprofundir en dos punts del “Programa del Candidat” que tenen una especial significació per a Figueres quant a projecte de ciutat a llarg termini. La ciutat del coneixement il·lumina la direcció que, desenrotllant el concepte de democràcia en la pràctica del socialisme i de socialisme en model democràtic de vida humana real, ens condueix a respondre preguntes com ara el sentit de l’existència, els valors que han de regir-nos quotidianament com a persones i com a societat, etcètera. Les preguntes de Sòcrates. Democràcia i filosofia neixen juntes, bessones fins i tot, a la Grècia antiga. Nosaltres en som els continuadors. Si perdem aquesta “identitat”, desapareixerà l’únic valor diferencial que mereix respecte en la civilització occidental.

En aquest marc de consumació de la democràcia en socialisme i del socialisme en opció existencial de valors al voltant de la pregunta per la veritat, la llibertat i la justícia, hem proposat tres mesures importants:

  1. Redefinició del model de relació institucional entre Ajuntament i Museu Dalí.
  2. Convertir la presó vella en seu de la futura Facultat d’Humanitats i Hotel d’Entitats Cíviques.
  3. Habilitar el Castell com a Centre de Congressos Culturals internacionals.

L’esmentada renegociació dels lligams municipals amb la fundació privada Dalí sols es pot entendre, un cop més, en relació amb els altres dos punts, que comporten, en primer lloc, el trasllat a Figueres dels estudis de filosofia, filologia i història de l’art per tal de fundar a la nostra ciutat una Facultat d’Humanitats dins de la Universitat de Girona.

La fundació d’un Centre Cultural i de Congressos Internacionals amb Dalí com a referent mundial de cultura empordanesa, catalana i hispànica capaç d’encunyar una alternativa al patró capitalista i anglosaxó de vida (la “societat de consum”), completa les tres “potes” institucionals que sostenen la nostra Figueres del futur.

Aquest ambiciós projecte s’articula al voltant de la idea d’una “ciutat del coneixement” inseparable de la “ciutat democràtica”. De fet, la ciutat del coneixement no és una altra cosa que la reflexió de la ciutat democràtica, l’autoconsciència de la ciutat democràtica, la relació espiritual amb si mateixa esdevinguda institució i forma de vida que afecta al comerç, al turisme i l’existència quotidiana de la ciutat. Figueres s’ha convertit en un poble de tercera categoria, sense ambició, en una vila gairebé rural, grisa, avorrida, tot plegat malgrat que disposa del tresor de l’obra de Dalí per donar el salt i convertir-se en referent mundial de cultura. El coneixement no és sols tecnologia i ciència: hi ha un coneixement més fonamental de les formes organitzatives que fan possible la producció industrial, com ara la democràcia, que és inseparable de les disciplines humanístiques tradicionals: la filosofia, l’art, les lletres. Per la seva ubicació excepcional en una comarca com l’Empordà, pels seus referents històrics propers (Empúries) vinculats a les civilitzacions de Grècia, Roma; pel seu marc paisatgístic; per la riquesa gastronòmica comarcal i la seva herència patrimonial, la nostra terra empordanesa necessita una ciutat a l’alçada de l’entorn únic de què gaudim; i podem aconseguir-ho gràcies a la genial figura de Salvador Dalí. El model de ciutat que volem no sols podrà reproduir-se així a la resta d’Espanya quant a projecte municipalista de regeneració de la democràcia, ja esbossat, sinó que ha de romandre el cervell, el referent permanent, del país que surti de la revolució democràtica. Figueres té la legitimitat de fer-ho per una raó afegida a les anteriors, a saber, es troba en el centre mateix de l’antiga Marca Hispànica, embrió de Catalunya i, després, de la nació espanyola que els catalans vam contribuir lliurement a fundar. Les potencialitats de Figueres són tan immenses que sobta la barroera mediocritat dels qui l’han convertida en el trist llogarret on ara vegetem els figuerencs mentre els mafiosos de sempre s’omplen les butxaques. Volem encoratjar els nostres conciutadans. Figueres pot ser molt gran i ho serà. Però caldrà que s’arrisqui a apostar per allò nou i carregat de futur que proposa el nostre partit: la ciutat del coneixement quant a autoconsciència cultural de la ciutat democràtica. Figueres, en definitiva, haurà de renunciar a donar més crèdit polític als mateixos i grollers gàngsters oligàrquics que l’han arruïnada. Si no té el valor de fer-los fora, la ciutat mereixerà, amb les actuals polítiques d’immigració, el tèrbol final que ja s’anuncia en l’horitzó.

Jaume Farrerons

Alcaldable per l’Esquerra Nacional dels Treballadors-Izquierda Nacional de los Trabajadores – INTRA

Esta web utiliza cookies propias para su correcto funcionamiento. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Más información
Privacidad